una mica de tot ...

Calgary - Antònia Font

2012-02-09T11:56:00.000+01:00

Baby alone in Babylone de Jane Birkin

2012-01-15T21:03:00.000+01:00

bon any nou ...

2012-01-07T18:34:00.000+01:00

i bona música ....

recordo un gran tema d'Adrià Puntí

és nadal

2011-12-18T20:41:00.000+01:00

ja té alguns anys però segueix sent genial

ESTADIO AZTECA (Andrés Calamaro)

2011-12-06T11:51:00.003+01:00

SENSE PARAULES .....

versions de la mateixa cançó

2011-12-03T10:30:00.001+01:00

del poema de José Agustín Goytisolo "Palabras para Julia".... totes les versions són molt bones

em sembla que aquesta és l'original : Paco Ibáñez

una versió del grup de rock gallec "los suaves"

també una gran versió de Mercedes Sosa

Rosa León també la va cantar

Liliana Herrero la canta al final de la película Kamchatka

Joan Manuel Serrat també la va versionar

.. i Kiko Veneno

i Manolo Garcia i Muchachito etc etc ,,,,,

totes genials ....

Per una Catalunya plural i de tots, no a les imposicions sentimentals a les escoles

2011-11-18T09:15:00.000+01:00

Fruit de les notícies aparegudes darrerament en diversos mitjans de comunicació que constaten perfectament els múltiples episodis d’imposició sentimental en algunes escoles de Catalunya, la Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol juntament amb La Curva RCDE i la Associació de Petits i Mitjans Accionistes del RCD Espanyol (APMAE) volen expressar conjuntament les següents consideracions:

1. Ens posicionem públicament i rotundament en contra de les pràctiques -cada cop més habituals- que es donen en diferents centres educatius de Catalunya i que es basen en la imposició sentimental de caire esportiu als infants i joves del nostre país.
2. Considerem molt necessari que les autoritats competents en matèria d’Ensenyament i tots els directors i professionals de centres educatius garanteixin d’una vegada per totes la pluralitat de sentiments esportius de Catalunya i, en tot cas, prenguin mesures per eradicar aquestes lamentables i injustes pràctiques.

3. Donem ple suport al RCD Espanyol, així com als seus principals portaveus, els Srs. Condal, Collet i Entrena, com també volem destacar el haver fet el pas de denunciar de manera pública i notòria aquests episodis, que ens fan clarament pitjors com a societat lliure i democràtica.

4. Denunciem el poc ressò que en els mitjans de comunicació catalans ha tingut l’evidència de l’existència d’aquesta imposició sentimental, comptant amb poques i honroses excepcions. A més, denunciem també la utilització per part d’alguns periodistes de mitjans de comunicació públics pagats per tots com és trist costum mirar de desacreditar sense arguments sòlids la defensa d’una Catalunya plural i democràtica, també en matèria esportiva i en els sentiments dels ciutadans envers els clubs esportius.

Signat:
Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol, La Curva RCDE i Associació de Petits i Mitjans Accionistes del RCD Espanyol (APMAE)

12 anys de la mort d'Enrique Urquijo

2011-11-17T17:36:00.000+01:00

avui fa 12 anys de la seva mort, descansa en pau.

i l'última cançó seva

ENRIQUE URQUIJO - Agárrate fuerte a mí, Maria

2011-11-16T17:52:00.000+01:00

la cançó que va dedicar a la seva filla Maria

ENRIQUE URQUIJO - María la portuguesa

2011-11-15T23:53:00.000+01:00

a més de los Secretos , tenia un grup paral.lel: los Prolemas, amb el que es dedicava a fer versions d'altres autors, ranxeres i versions diferents de cançons de Los Secretos; aquesta és una versió de "Maria la Portuguesa" de Carlos Cano

ENRIQUE URQUIJO - Ojos de Gata

2011-11-14T19:01:00.001+01:00

Ojos de Gata - una de les millors de "los Secretos" i Enrique Urquijo

aquesta cançó comença igual que "y nos dieron las diez" de Joaquin Sabina, però després cadascú la va acabar a la seva manera.... magistralment les dues.

aquí s'explica una mica:

ENRIQUE URQUIJO ... aquesta setmana farà 12 anys

2011-11-13T12:22:00.000+01:00

el dia 17 farà 12 anys que van trobar mort a Enrique Urquijo en un portal del barri de Malasaña de Madrid, com que m'agrada molt aquest compositor i cantant, aquesta setmana aniré penjant cançons d'ell i les que han fet (com aquesta) per ell.

Jefedad de Ixo Rai. una cançó de Jesús Prieto (Pity), que havia estat el guitarrista de Los Problemas, i va dedicar a Enrique, que li deia Jefedad.

collons com plou

2011-11-06T13:31:00.002+01:00

111 ANYS D'UN SENTIMENT

2011-10-28T01:51:00.000+02:00

Avui divendres 28 d'octubre de 2011, fem 111 anys,

FELICITATS ESPANYOL !

anunci del diari "Los Deportes" del 28/10/1900

de perico a granota

2011-10-24T00:08:00.001+02:00

avui torno amb el futbol però no parlaré del meu espanyol, avui vull parlar de l'actual líder de primera divisió, l'equip granota: el LLEVANT, un equip que sempre m'ha caigut simpàtic, segurament perquè encara estan més putejats que nosaltres i tot i així, resisteixen, cauen i tornen a aixecar-se ...felicitats Llevant, espero que ens veiem molts anys a primera i tinguis la sort que per història i afició et mereixes.

Deixo enllaços de cançons del Llevant, una és l'himne del centenari i les altres són d'un cantautor anomenat "lliure" ; salut i força !

PAÍS BASC

2011-10-21T10:06:00.000+02:00

una bona notícia d'ahir:

ETA ha anunciat "el cessament definitiu de la seva activitat armada".

esperem que sigui veritat !

Gerard Quintana i els intolerants

2011-10-20T01:34:00.003+02:00

... mai he estat gaire de Sopa de Cabra ni de Gerard Quintana, però aquests últims dies només puc estar al seu costat amb la falsa polèmica creada per alguns intolerants.

Les crítiques sorgides arran del programa “El convidat” de TV3 on sortia en Gerard parlant castellà amb la seva família no les puc ni vull entendre; és realment estúpid tenir que defensar o justificar la llibertat que té cadascú de parlar de la manera que li surti dels pebrots (i a més a casa seva).

Segurament si hagués sortit parlant amb anglès, la majoria que ara el critiquen pixarien colònia; però no ! resulta que parla amb els seus fills en castellà, gran pecat!, ara s’ha transformat en un traïdor dels valors purs i castos dels bons catalans que alguns unineuronals voldrien imposar.

Avui he sentit una definició molt encertada a la tertúlia del programa del Món a RAC1, on un tertulià –no recordo qui era- ha dit que Salvador Cardús ha definit alguna vegada que “un dels enemics principals de l’independentisme són alguns independentistes”, està tot dit.

LLOCS ABANDONATS

2011-10-16T11:52:00.004+02:00

El dia 13-10-2011, a Versió Rac1 amb Toni Clapés vaig sentir una entrevista a Joan Valls que ha tret el llibre un interessant llibre: "Inhòspits", sobre fotografies amb històries de llocs abandonats, buscant per internet també he trobat reportatges a la pàgina del " Club de Exploradores de Lugares Abandonados " que és www.clubcela.com, també hi ha la pàgina http://www.lugares-abandonados.com/, entreu-hi que és molt interessant, val la pena.

71 anys de l'assassinat de Companys

2011-10-15T11:18:00.002+02:00

Companys va ser l'únic president europeu elegit democràticament afusellat pel feixisme.

El president Compays el va assassinar l'exèrcit revoltat contra la república, la matinada del 15 d'octubre del 1940, avui fa 71 anys; recordem el passat per construir el futur

susqueda

2011-10-14T23:10:00.001+02:00

foto del mes de maig del 2011 .......

CATALUNYA ÉS MÉS QUE UN CLUB

2011-10-14T16:32:00.001+02:00

http://www.catalunyaesmesqueunclub.com/

Quan els nazis van venir a buscar els comunistes...

2011-10-12T02:27:00.003+02:00

Quan els nazis van venir a buscar els comunistes,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era comunista,

Quan van empresonar els socialdemòcrates,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era socialdemòcrata,

Quan van venir a buscar els sindicalistes,
no vaig protestar,
perquè jo no era sindicalista,

Quan van venir a buscar els jueus,
no vaig protestar,
perquè jo no era jueu,

Quan van venir a buscar-me,
no hi havia ningú més que poguera protestar.

Martin Niemöller

.. més val tard que mai ... JOIES DE LA MÚSICA

2011-10-12T02:10:00.002+02:00

després d'un any i mig, torno a posar una entrada al blog, i com no -per variar- una cançó dels Secretos, Trenes perdidos (de l'últim disc "en este mundo raro" )

i una joia que vaig trobar al youtube del sempre recordat (ja fa 12 anys de la seva mort) Enrique Urquijo en ruta, cantant The River

Barça i Espanyol - Manuel Cuyàs a El Punt

2010-04-25T15:57:00.002+02:00

Si la setmana passada em queixava del certs comentaris i articulistes de la premsa del nostre país, avui adjunto un gran article de Manuel Cuyàs publicat al PUNT el diumenge 25 d'abril, on posa una mica de seny a la rivalitat Barça - Espanyol.
És així com ens agradaria que ens tractessin des de la majoria de premsa d'aquest nostre país!, ja sé que la immensa majoria no són dels nostres, però com a mínim que mostrin una mica de respecte i coherència dins de la rivalitat esportiva que hi ha.

Us deixo amb aquest molt bon article.

BARÇA i ESPANYOL - Manuel Cuyàs - El Punt 25/4/2010

Des de dissabte de la setmana passada els aficionats al Barça més serens i temperats, entre ells alguns comentaristes periodístics no de futbol sinó de política i alguns amics i coneguts que jo tinc per gent equànime i conciliadora, sembla que hagin perdut la calma i el seny. Aquell vespre el Barça es va enfrontar amb l'Espanyol i els dos equips van empatar. El drama és que com que aquest resultat ha impedit que el Barça sumi els punts que calia per distanciar-se còmodament dels que acumula el Madrid, l'Espanyol és presentat com el culpable que el líder no afronti el final de la lliga amb l'aroma del campió.

Retreuen a l'Espanyol que concentri els esforços de la temporada a mirar de derrotar o neutralitzar el Barça en comptes d'esmerçar igual voluntat per guanyar posem per cas el Màlaga. Acusen els seus seguidors presents al camp de ser més agressius i insultants amb el Barça que amb cap altre equip. I com que resulta que el Barça representa Catalunya i les seves victòries són les del país, la conclusió és que l'Espanyol –i el seu nom ja ho diu tot– és un equip mal patriota.

Què havia de fer, l'Espanyol? Deixar guanyar el Barça? Sense entendre-hi res de futbol, a mi em sembla, com em sembla que li deu semblar a tothom, que els equips s'han fet per imposar-se als rivals, que és el que va intentar l'Espanyol dissabte. I em sembla també que quan el rival és de la mateixa ciutat i és més gran i és més poderós i és un pesat perquè cada dia de cada dia surt a tots els mitjans de comunicació presumint de títols, de jugadors, d'entrenador, de president, de les americanes del tresorer, de massa social i de l'estadi i del miniestadi, les ganes d'humiliar-lo han de ser molt grans i molt comprensibles. Humiliar no és una paraula gaire esportiva, però jo només la sento en el llenguatge esportiu, com hi sento botxí.

Aquest és un país dual amb gent amb ganes de dur la contrària. Hi ha Barça i hi ha Espanyol com hi ha Montserrat i Poblet, les llonganisses de Vic i les de Castellfollit, Reus i Tarragona, la Seu Vella i la Seu Nova, Arenys de Mar i Arenys de Munt, Montilla i Maragall, el Teatre Nacional i el Lliure, la colla vella i la colla nova, Núria Feliu i Maite Martín, Joan Antoni Samaranch i Juan Antonio Samaranch, el casino de les dretes i el casino de les esquerres, Convergència i Unió. Parlant de Convergència i d'Unió, mirin que seria fàcil que els dos partits que fa tant temps que juguen junts convergissin en un. No pot ser. Convergència és Convergència i Unió és Duran Lleida i és Josep Sánchez Llibre, germà d'en Daniel, el president de l'Espanyol i home de conserves i espècies. Hi ha les espècies Dani i hi ha les espècies Burriac. Unió no podria viure sense criticar cada dia Convergència i l'Espanyol no s'entendria si no es barallés a mort amb el Barça. A mort no és una expressió gaire esportiva, però només la sento a l'esport. Algú ha dit, en aquests dies de disgust, que en una Catalunya independent l'Espanyol s'hauria de rumiar l'existència. ¿Com s'imaginen els independentistes la Catalunya independent? ¿Només amb llonganisses de Vic?

Retreuen a l'Espanyol que es digui Espanyol. Algú, algun cop, ha suggerit que es digués Catalunya. Però el Barça tampoc es diu Catalunya. Es diu el nom d'una sola de les ciutats del país. «Sí, però dir-se Espanyol a Catalunya...» Un amic erudit em recorda que el club es diu Espanyol per diferenciar-se d'un Barça que als seus orígens era ple d'estrangers. Fa cent anys, un barcelonista era un suís i un espanyolista era un català. A més, jo tinc amics espanyolistes que a banda de ser unes bellíssimes persones –cosa que s'ha de subratllar perquè hi ha barcelonistes que creuen les dues coses incompatibles– són tan catalanistes i independentistes com ho puguin ser alguns –no tots, tampoc– aficionats al Barça que també conec i que també són bones persones. L'escriptor Francesc González Ledesma explica en les seves memòries que de petit, trobant-se a Saragossa, on el seu pare estava confinat per roig, va anar a veure un partit entre l'equip local i l'Espanyol. González Ledesma va preguntar al pare: «Per què insulten tant l'Espanyol?» «Pel fet de ser català.» I González Ledesma, nascut al Poble Sec de Barcelona com el Joan Manuel Serrat que glossa Kubala i Manchón, va decidir que aquell seria el seu equip.

Mirin, jo prefereixo que guanyi el Barça. Ara: si el Barça, tant si perd com si guanya com si empata, ha de ser motiu perquè la gent més desapassionada perdi l'oremus i els meus amics es posin de mal humor i els catalans s'insultin entre ells no per motius esportius sinó buscant l'exclusió dels uns i dels altres i tot això ha de ser la murga que és ara, no és que em faci de l'Espanyol, perquè això no és possible, sinó que em dono de baixa de seguir el futbol de qualsevol manera i a través de qualsevol equip. Vaig viure cinquanta-cinc anys molt tranquil i feliç sense interessar-me pel futbol. Ara m'hi he acostat perquè veig que el Barça el fa divertit. Em temo que aviat me'l farà no avorrit sinó avorrir, que és diferent.

sentiment contra imposició

2010-04-21T23:17:00.002+02:00

després de l'Espanyol-Barça de dissabte suposo que n'haureu sentit de tots colors:
- que si només correm i ens matem quan juguem contra ells ... (es veu que ens hem de deixar guanyar perquè estiguin contents), que faci varis partits que no ens marquin un gol a casa es veu que no compta, que quan vinguin els Déus i Senyors de la Nostra Catalunya hem de baixar el cap i que guanyin... només faltaria !!!!
- que si el derbi metropolità.... ( ja ja ja , com si ens importés massa si és metropolità, ciutadà, regional o nacional... -quina pena que fan-)
- que si juguem al límit del reglament, que si l'àrbitre... (podríem recordar el gol de Messi fa dos anys amb la mà, o el penal pitat a Etó, o l'expulsió de Nené de l'any passat, o el de Xavi aquest any a l'anada).
- que si la ràbia i càntics contra el Barça .... (algú recorda els crits de: a segunda a segunda de les últimes temporades al Nou Camp ?)
Bé, a mi la veritat és que ja fa temps que ja he fet pell morta a comentaris estúpids i sectaris com aquests, però després es pregunten el perquè del nostre Antibarcelonisme ..., sembla mentida que no se n'adonin d'aquesta obsessió malaltissa de pensar que són el centre del món i la resta no ens mereixem ni opinar, ni pensar, ni tan sols portar la contrària, que poden donar carnets de bons i mals catalans segons els seus interessos.... fan tanta llàstima aquest tipus d'éssers que acaben per fer-te gràcia.

Gràcies a aquests personatges, cada dia em sento més orgullós de ser de l'Espanyol i creure en la nostra "Força d'un Sentiment" per sobre de la seva força d'una imposició.

Com a cidereta del pastís us adjunto un article de l'Avui del Sr. Alfred Bosch que a més és "coordinador de l´Àrea d´Història i Pensament Contemporani del Departament de la Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya" ... només us puc dir que és impressionant !!!

Nació perica - Alfred Bosch - Diari Avui

Què se’n faria de l’Espanyol, en cas d’una secessió de Catalunya? No em refereixo a l’home de raça espanyol, ni a l’idioma espanyol, em refereixo al club de futbol que porta aquest nom. Els darrers dies, és un equip ha fet parlar molt, perquè semblava que era l’únic capaç d’aturar, amb ocasió del derbi tradicional, la cursa imbatible dels culers cap a la glòria sideral. I si porten el nom que porten, i si podien frenar l’esquadra capitana de les joies pàtries, a la força allò hauria de ser un cau d’esguerrafestes renegats, contraris als grans progressos de la pàtria.

No nego ni afirmo res del que he escrit més amunt, sinó tot el contrari. Ara bé, tornant a la pregunta inicial, no hi veig una resposta rotunda. Si Catalunya obtingués un Estat propi, no tinc la sensació que l’univers perico fos condemnat a desaparèixer, o a dissociar-se de l’esport català per mantenir-se en la Lliga espanyola, tot forçant la proclamació de l’enclavament de Cornellà - el Prat i afegint-se a la llista de ciutats província com ara Ceuta o Melilla. No ho veig, francament. Jo poso en dubte l’espanyolitat de l’Espanyol.

Més aviat m’imagino la independència com una grandíssima notícia per a la tribu blanc-i-blava. Segurament la sobirania política acabaria portant a la creació d’una Lliga de futbol pròpia. I en una competició de tan generoses ambicions esportives, l’Espanyol passaria de ser un equip cuer a ser un dels equips capdavanters –ep, d’entrada!–, després tindrien temps de sobres per demostrar la seva vocació perdedora. I de la nit al dia, per un canvi de sistema polític, deixarien de ser els eterns patidors de Primera.

Només això ja els compensaria. A sobre, podria ser que el Barça se saturés amb les seves ocupacions europees, o les de qualsevol altra galàxia que encaixés amb el seu nivell de joc i de pressupost. Aleshores, atenció, brigades albicelestials, l’Espanyol seria el candidat natural al lideratge de la Lliga nacional. Podria ser campió un any sí i l’altre també, i passar pel corredor d’honor als camps de tot el país: Palamós, la Grama, Sant Andreu, la Pobla de Mafumet... No em digueu que no seria èpic.

Els contraris a la independència diuen tenir un gran argument amb el Barça: què faria, l’equip de Guardiola, divorciat de les estrelles del Reial Madrid? S’avorriria, diuen amb un punt de raó. Ah, amics, però, i l’Espanyol? Quin millor soci natural de l’independentisme podríem trobar? No entenc per què les brigades blanc-i-blaves no omplen l’estadi de colors maulets. A la Nació Perica li convé més que ningú tenir un Estat propi. Encara que sigui per canviar-se, d’una vegada, aquesta broma de nom que porten.

.... si us plau, si heu de vomitar, feu-ho pensant amb qui us ho ha provocat i recordeu que ocupa un càrrec públic.......

FRENTE A FRENTE

2010-02-20T09:50:00.000+01:00

els que ja tenim uns anys, ens sonava a questa cançó, però aquesta versió és per mi genial, aquí us la deixo: Enrique Bumbury - frente a frente

Norbert Gaspar

2010-02-10T00:51:00.001+01:00

avui ens ha deixat Norbert Gaspar, co-fundador (junt amb Josep Sánchez) del diari Blanc-i-Blau, descansa en pau amic !

somiatruites

2010-01-14T16:35:00.000+01:00

us deixo amb una de les grans cançons d'Albert Pla, IMPRESSIONANT !!!!

"L'últim novembre dels anys noranta" . 10 anys sense Enrique Urquijo

2009-11-18T20:34:00.001+01:00

El passat dimarts 17 de novembre va fer 10 anys que van trobar mort a un portal del barri de Malasaña de Madrid a Enrique Urquijo, fundador, cantant i compositor dels Secretos .

Des d’aquí el meu petit homenatge i record a aquest gran músic, també cal donar les gràcies al seu germà Álvaro i demés companys de grup que van aconseguir tirar endavant el que per mi és un dels millors grups musicals de l’estat.

us adjunto la cançó “Tarde de Perros” que Quique González va composar en coneixer la mort d’Enrique Urquijo “... nadie te recoge, bajo la tormenta, el último noviembre de los años noventa”

i evidentment “Te echado de menos hoy” que Álvaro també li va dedicar al seu germà Enrique.

em sap greu, però ha de marxar

2009-10-24T19:57:00.001+02:00

Aquests últims dies no he volgut dir gaire cosa perquè em sabia greu, no em considero ni Tamudista ni Danista tot i que tots dos són dos dels grans personatges que passaran a l’història del nostre club.

Raul Tamudo ha estat un dels millors jugadors de la història del club i sempre l’he defensat i respectat – de fet, us emplaço a veure el vídeo penjat al youtube que vam fer per la web de la penya de Breda - i Dani Sánchez Llibre també ha estat un dels millors presidents de la història del club –em sembla que no fa falta justificar-ho-.

El que hem viscut aquestes setmanes ha estat del tot lamentable i em sembla que ens ha fet mal al cor a tots, tot i que alguns han volgut aprofitar-ho per les seves guerres particulars en contra el Consell d’Administració

Però vist les explicacions d’uns i els altres, crec que el Consell ha fet molt bé amb les seves dues intervencions. Perquè el Consell està per defensar el club quan se l’ataca, i és el que va passar. Si surt un representant i “raja” a la SER dient que s’està menystenint a Tamudo crec que German de la Cruz i Ramon Planes van fer bé en contestar-li – i mira que van avisar- perquè l’emplaçaven a un cara-cara amb papers al davant, l’endemà surt Tamudo i incomprensiblement acusa de mentiders al conseller i al director esportiu, i exigeix que li demanin perdó dient que no havia volgut marxar mai. Doncs crec que és normal que el president sortís el més aviat possible a defensar al seu Consell i mostrar el famós paper on es sol·licitava un rebaix de clàusula, que suposo que devia fer quedar vermell a més d’un i va callar les boques a molts – tot i que n’hi ha que encara no se’n volgut adonar-

Em va saber greu perquè va ser la gota que va fer vessar el got i ja no hi ha marxa enrere i crec que Tamudo es va equivocar i molt, i no li queda més remei que marxar.

Sempre recordaré el Tamudo dels gols del camp de l’Hércules, de la final de València i Madrid, de la vaselina a Casillas, d’una impressionant jugada amb gol a Balaidos, de l’empat a 2 davant la culerada, sempre recordaré a aquest gran jugador, però ha arribat l’hora que marxi i quan més aviat millor, per no fer més gran la ferida i obrir encara més una fractura social al club.

Això ha servit –un cop més- pels de sempre, que aprofitant “que el Pisuerga pasa por Valladolid” carreguen contra Dani, Collet, De la Cruz i companyia, i barregen banderes, Tamudos i qualsevol altra cosa per obrir el ventilador i escampar la merda a tort i a dret; doncs bé, ja s’ho faran ells i les seves neures i al·lucinacions.

ENDAVANT ESPANYOL i es clar que sí ... SORT TAMUDO !.

a mi sí que m'agrada ( I MOLT !) el nostre himne

2009-10-04T13:30:00.001+02:00

doncs penjo EL NOSTRE GRAN HIMNE, perquè ja estic fart de que uns quants es dediquin a posar-lo a parir per reivindicar l'antic.
Sí senyors, a mi m'agrada molt aquest himne i dels que he conegut (el somos españolistas, el Real eres... i el pels teus mèrits ...) aquest és per mi, i amb molta diferència, el millor de tots; per tant: enhorabona a la directiva que el va triar, i enhorabona als seus creadors els grans pericos Joan Segura Palomares i Antoni Mas i Bou.

HIMNE DEL
RCD ESPANYOL

Espanyol!, nostre crit;
Espanyol!, surt del pit.
ESPANYOL!
ESPANYOL!
ESPANYOL!

A la grada i a la gespa
l'Espanyol ens ha unit;
esportiva la bandera,
blanc de cor i blau d'esperit.
Són colors forjats en la noblesa,
que amb honor portem per tot el món
com un cant d'amor a nostra terra,
la terra de l'Espanyol.

Jo t'estimo Espanyol!
ets l'orgull de l'esport
i de Catalunya glòria;
jo t'estimo Espanyol!
Espanyol!, nostre crit;
Espanyol!, surt del pit.
ESPANYOL!
ESPANYOL!
ESPANYOL!

Sempre al teu rival respectes,
fent ressò del nostre anhel;
però al damunt de la gespa,
no n'hi ha cap de més valent.

D'avis a néts, en noble nissaga,
som una sola generació;
el cor encès i la ment molt clara,
fidels sempre a l'Espanyol.

Jo t'estimo Espanyol!
ets l'orgull de l'esport
i de Catalunya glòria;
jo t'estimo Espanyol!

ESPANYOL!

MÚSICA i FUTBOL 5 (Urroztarra, fuerza y garra )

2009-09-25T14:58:00.000+02:00

els grans Tijuana in Blue .... Eskroto, Jimmy i companyia

Un senador del PSOE compara les corrides de toros amb els castellers

2009-09-25T09:26:00.000+02:00

Un senador del PSOE compara les corrides de toros amb els castellers

Francisco Javier Sanz ha plantejat fins i tot si el pes que aguanten els “típics castellers catalans” o el fet que els nens que fan d'anxanetes hagin de pujar dalt dels castells no pot ser considerat també “maltractament”.

ja ja ja ... quin nivell que hi ha al senat espanyol !!!!!!

Joan Collet, nou conseller delegat del club

2009-09-23T07:29:00.000+02:00

... extret de pericosonline:

"Confirmat. Pedro Tomás i el RCD Espanyol han decidit desvincular-se professionalment, tal com havia avançat aquest matí Moisés Llorens a l´edició digital del diari As. El club, i més en concret el Departament de Comunicació i Relacions Externes, mitjançant un comunicat adreçat als mitjans informatius que ens ha arribat a primera hora de la tarda, ha notificat de manera oficial aquest fet, al mateix temps que informa que el vicepresident de l´entitat Joan Collet es convertirà properament en Conseller Delegat de l´entitat."

Del sortint no en vull parlar, però de l'entrant si que vull dir alguna cosa: només espero que tingui tota la sort del món -perquè la dedicació, empenta i la feina estic segur que la farà, i bé !-

MÚSICA I FUTBOL 4 (carnaval de París i l'alcohol alcohol ...)

2009-09-18T15:47:00.001+02:00

Carnaval de Paris - Dario G
aquesta és la canço original, del Mundial de França de 1998, d'on va sortir posteriorment el "Alcohol, Alcohol" que van popularitzar els seguidors del Cadiz.

i la "versió Cadista"

Ambientasso !!! (resultat a part)

2009-09-14T22:25:00.000+02:00

del partit més val no parlar-ne, però si del gran ambient que es va crear a Cornellà-El Prat per rebre al Madrid, i l'homenatge emotiu a Dani Jarque. Us passo una foto "capturada" de la web :
http://blogs.lainformacion.com/megafotos/2009/09/14/el-rcd-espanyol-se-enfrenta-al-real-madrid-en-casa/

de Montilivi a Cornellà el Prat

2009-09-14T22:15:00.000+02:00

si el mes passat vaig posar a parir la gespa de Montilivi (l'Estadi del Girona), és just també que parli ara del lamentable estat que presenta la gespa de Cornellà-El Prat. No entenc que des que es va inaugurar l'Estadi el dia del Liverpool (que ja es va intuir el mal estat) no ho han pogut arreglar.
Sembla que canviaran l’empresa que fa el manteniment i la replantaran amb temps rècord, esperem que la cosa funcioni, perquè ara que tenim un gran estadi no ens mereixem aquest patatal de camp.

11 de Setembre

2009-09-10T19:32:00.000+02:00

DIADA NACIONAL DE CATALUNYA

Música i futbol 3 (Quilmes i Argentina)

2009-09-08T09:28:00.000+02:00

Senzillament genials....

bona festa major

2009-09-07T14:02:00.001+02:00

buenu... estem acabant la festa major de breda però no passa res...

bona festa major ... vaig a celebrar-ho !!!

hips hips .. hurraaaa!!!!! (i dissabte a guanyar al Madrid !)

que ve el Madrid !!!!

2009-09-07T00:21:00.000+02:00

Aquest dissabte ens ve el “Realísimo”, per tant aquesta setmana, és la típica que tota la culerada et parla del nostre equip, que si a veure que pensem fer, que si la tonteria del pare i el fill, que si no ens hi matarem perquè els deixarem guanyar, que si és l’únic partit que van a favor nostre... i tot tipus de tonteries típiques i tòpiques que només poden bramar aquest tipus de fauna unineuronal.

Doncs bé, jo només espero guanyar i espero guanyar no per fer callar a la fauna blaugrana sinó perquè guanyar al Madrid o al Barça és una injecció de moral importantíssima, que sobretot necessitem ara més que mai, i perquè, què cony! necessitem els punts.
El tema de germans,filials i amics i totes aquestes punyetes és una mentida i falsetat mal intencionada, perquè sí que coneixem alguna gent que diuen que són de l’Espanyol i del Madrid, però tots els que conec, el que realment són és del Madrid, i com que porten temps a Catalunya, també els hi cau bé l’Espanyol, però mai al revés, per la grandíssima majoria de pericos el Madrid és un rival més , que com és lògic ens agrada guanyar-lo. Jo també sóc dels que pensa que el Madrid i el Barça són les dues cares de la mateixa moneda, i segurament tenim més inadversió al Barça perquè els tenim al costat, i als altres els tenim a més de 600 Km., però la prepotència i l’intent d’uniformitzar-ho tot al seu gust hi és per igual als dos clubs; i segurament jo, si visqués a Madrid seria de l'Atleti o del Rayo.

ENDAVANT ESPANYOL i a rebentar !!!!

34.167

2009-09-04T00:44:00.001+02:00

... avui ha sortit aquesta xifra, l'Espanyol té 34.167 socis !!!.

Recordo el Nadal de 1977 quan em van fer soci infantil del club, tenia llavors el 18.590, i des d’aleshores el número anava baixant any rere any. Es parlava dels 20.000 i sabíem que realment sempre anàvem pels 18.000 a molt estirar. Recordo les campanyes constants per esgarrapar algun soci, el "Yo Cantera", els Barrufets, el Pericobus, els Socis=Exits, el perico futbolista, els estands al Saló de la Infància i la Joventut, la primera Penya Juvenil i tantes coses que més que aconseguir augmentar el número de socis, segurament feien que aquest es mantingués i com a mínim no baixés estrepitosament.

Fa uns anys arribar als 25000 reals ja ens semblava un èxit, després es parlava que si 27 que si 28 mil, però fa dos anys i mig, al néixer la meva filla, vaig tenir una sensació semblant al que m'havia passat a mi de petit , perquè en mig any, entre el Nadal del 2006 i l'agost del 2007 va baixar 3.000 números el seu carnet.

Però ara sembla que no, que ara va en serio i la cosa remunta espectacularment, per tant només em queda per felicitar a tots els que heu posat un granet de sorra per arribar a aquesta xifra: l'afició, l'equip, i sobretot l'actual Consell amb en Dani al capdavant (tant criticat per molts) i que gràcies a totes les àrees (i entre elles, destacaria la d’expansió) sembla que la seva feina està donant els fruits esperats.

Res més, us adjunto un pòster que vam fer des de la Penya de Breda per la fira d’entitats del municipi l’any 1998 i que al llarg d'aquests anys, pràcticament ha deixat de ser nostre per ser ja de tots els pericos. Ha recorregut moltes webs, revistes, penyes i associacions periques i intentàvem mostrar la resistència perica que es forja a tots els racons de Catalunya i que últimament aflora arreu del país sense cap tipus d’absurds complexes i seguint el que diu el nostre himne: Fidels Sempre a l’Espanyol.

Menaix a Truà- enmig de la mar

2009-09-01T01:15:00.001+02:00

Juanjo Muñoz(Gossos), Cris Juanico(Ja T'ho Diré) y Toni Xuclà son Menaix a truà

Enrique Urquijo. extret de: http://blogcolumpio.wordpress.com

2009-08-30T11:11:00.001+02:00

extret del bloc : El Columpio
28 juliol 2009

Enrique Urquijo… ¿Contaba chistes? -¡Pues claro!

Triste, melancólico, solitario, depresivo, sombrío, todas estas definiciones encajan a la perfección para definir a Enrique Urquijo. No obstante, al emplear adjetivos como alegre, risueño, divertido, …, parecen sonar más que chirriantes. Se ha trasmitido, a través de los medios de comunicación una imagen de Enrique Urquijo como de chico triste y nostálgico, pero no es más que una visión sesgada de la personalidad del genio.

Los más cercanos a Enrique Urquijo han intentado en todo momento mostrar su auténtica personalidad. Es cierto que Enrique Urquijo era un chico nostálgico, guiado por una extrema sensibilidad que le hacía magnificar todo lo que le ocurría. Este hecho le llevaba a ser una persona muy humana y a su vez muy cercana. Podía pasar días, incluso meses sin dar señales de vida para muchos de sus amigos; no obstante, cuando llegaba a sus oídos el más mínimo problema de alguno de ellos, él era el primero en acudir. Era un hombre querido por todos los que estaban a su alrededor.

Juan de Pablos era, en 1979 uno de los pioneros que comenzarían en Radio 3 a promocionar por las ondas a los grupos que surgían en Madrid en su programa Flor de Pasión. Precisamente allí sonaron las primeras canciones de los secretos, llamados Tos por aquel entonces. La primera de ellas en concreto fue una versión de la canción de Neil Young, Don’t cry no tears, titulada por el grupo como No llores.

Desde entonces, Juan de Pablos se hizo gran amigo de Enrique Urquijo. Tal vez no se veían mucho, por motivos de trabajo por ambas partes, pero lo que es bien cierto es que Enrique Urquijo era una persona difícil de olvidar. El director de Flor de pasión participó en el reportaje especial realizado por 40 TV tras la muerte del cantante. Visiblemente conmovido y afectado, el periodista recordaba su relación con Enrique: “él siempre ha tenido un cuidado especial conmigo, y siempre me ha dado ánimos… ¡él a mí!”. Juan de Pablos y otros tantos amigos del genial compositor le siguen recordando con el mismo cariño. “Yo desde luego lo sigo añorando” sentenciaba.

Pero el tratamiento de la figura de Enrique Urquijo en los medios no siempre ha sido el deseado por sus allegados. En la presentación del libro Enrique Urquijo: Adiós tristeza de Miguel Ángel Bargueño se podía observar un asiento vacío que gritaba una gran ausencia: la de su hermano Álvaro Urquijo. Era su particular forma de demostrar que no estaba de acuerdo con la versión de Enrique que allí se mostraba. En una entrevista concedida a El País afirmaba que “cuando Miguel Ángel me dio las galeradas, me pasé una noche sin dormir: no me reconocía allí. Muchos habían embellecido sus recuerdos o los habían matizado sabiendo lo que ocurrió después”.

El libro relata la historia de Enrique intentando -tal vez por resultar más adictiva- cubrirlo con ciertos toques de morbo. “”Nunca fuimos tan drogatas como se dice ahí. Ni siquiera Enrique. De otro modo, ¿cómo hubiera sido capaz de sacar al grupo del pozo de mediados de los ochenta? Además, lo que te queda tras la lectura es la tragedia, no hay nada de los momentos bonitos”.

Esos “momentos bonitos” a los que se refieren tanto Álvaro Urquijo como el resto de sus amigos quedan eclipsados en los medios, tal vez por parecer más vulgares o simplemente menos rentables que los momentos de coqueteo con las drogas o de depresiones que sí que trascienden. No obstante, Enrique Urquijo era un chico realmente gracioso con un humor inteligente y muy fino. Ya desde pequeño, en el Colegio FEM de Madrid, acostumbraba a gastar bromas con sus compañeros.

Con el paso de los años el humor de Enrique se iba afinando. Su amiga Pía Minchot afirmaba para 40 TV : “estábamos en una reunión y él era el que nos hacía reír a todos y con un humor increíble”. Era, como es tan propio en los genios, un hombre de extremos. Un hombre que podía pasar de la más inmensa alegría a la más profunda tristeza. “Es una persona con una sensibilidad tan extrema y eso te lleva a ser sensible para lo bueno y para lo malo, tanto para ver la tristeza en su máxima expresión como para ver las cosas buenas también en su máxima expresión” decía Pía Minchot.

Si hay una característica que destaca Pía Minchot es la bondad de Enrique. Era una persona humana, incapaz de hacer daño a nadie e incapaz de concebir la maldad. Era una persona que vivía por y para su gente querida y que intentaba siempre ayudarles.

Resulta paradójico destacar estas características en una persona con la relevancia social de Enrique y compararlas con las propias de los artistas de hoy día. Podemos observar cómo han cambiado los tiempos y las actitudes humanas. El propio Joaquín Sabina admitía la bondad de Enrique: “yo no le he conocido ningún enemigo, nadie que hablara mal de él: era un santo laico. No había tipo más bueno, con el corazón más en la mano”.

Un auténtico genio lleno de virtudes que no hubiese podido llegar a serlo sin ser tal grandísima persona. No sólo habría de ser una inspiración musical para todos nosotros, sino también un ejemplo de persona. Enrique Urquijo ya ha pasado a la historia, pero mejor que lo haga como realmente fue: un bellísimo hombre.

Gran pluralitat a les dues televisions públiques !!!

2009-08-28T23:15:00.002+02:00

Si ja és difícil comprendre com programen certes coses a les televisions públiques, avui he vist la incongruència total. Resulta que als primers canals de les dues televisions públiques (TV3 i TVE) feien futbol, i resulta també que feien el mateix partit , la Supercopa d’Europa, Barça-Xakhtar . Potser molts ho trobaran normal, altres diran: ja tenim el perico de torn que rondina, però el cert és que és indignant que els dos CANALS PÚBLICS (és a dir que paguem entre tots) estiguin fent exactament el mateix, però bé, en aquest país ja se sap, la diversitat i pluralitat se’n va a fer punyetes quan es parla de futbol.

Sempre ens queda el dret de protestar i ho faré sempre que vegi aberracions d’aquest tipus.

Nova Penya a Arbúcies

2009-08-27T20:14:00.000+02:00

Com canten els del Col.lectiu Desgavell: Som som som un bosc que avança ... (...).

Els fins ara companys de la nostra penya a Breda que viuen a Arbúcies, s'han decidit fundar una nova penya al seu municipi: la Penya Blanc i Blava d'Arbúcies. Amb aquesta ja som 4 penyes periques a la comarca de la Selva ( Lloret, Breda, Blanes i Arbúcies), i 5 al Baix Montseny (St Celoni, Breda, Cardedeu, Llinars i Arbúcies)

Enhorabona i esperem que us vagi bé.
si us voleu informar els encarregats són:
Salvi (660475489), Xavier (620928396) i Anna (654241011)

Música i futbol 2 (Oviedo, Atleti i Sevilla)

2009-08-26T18:22:00.002+02:00

Deixant l'himne de l'Espanyol a part (del que un dia en parlaré, ja que és criticat per certs sectors, però a mi m'agrada molt) avui us deixo 3 himnes o cançons que també m'agraden d'equips espanyols:

R OVIEDO: VOLVEREMOS (cantat per Melendi)

AT MADRID: MOTIVOS DE UN SENTIMIENTO -Versió Rock- amb Sabina, Lichis (la Cabra Mecánica), Josele Santiago (los enemigos), Mono Burgos .... per mi: Genial !!!

SEVILLA (el Arrebato) - de pell de gallina quan el canta tota l'afició sevillista a l'estadi

El "Sorpasso" i "Yo,Minoria absoluta"

2009-08-23T13:13:00.000+02:00

aquest últims temps he llegit dos llibres pericos i certament estan molt bé; evidentment hi ha coses que no estic d'acord amb ells, però la base i l'intenció general dels dos llibres és totalment assumible i compartida per mi i crec per molts pericos

El primer "El Sorpasso Perico" d'en Sergi Fidalgo, és un molt bon llibre, carregat de bones intencions que ens hauria de fer pensar a molts, us el recomano, està molt bé (encara que no sóc imparcial perquè en Sergi és amic meu)

El segon "Yo, Minoria Absoluta", d'en Nacho Jùlià, em va sorprendre i apassionar, perquè retrata una època que hem viscut dins de l'Espanyol es cuarentons com jo, molt i molt interessant i crec jo que qualsevol perico de la meva generació li agradarà (a més hi ha un dvd molt interessant)

Trofeu Costa Brava a Girona

2009-08-23T12:59:00.000+02:00

Ahir vam anar a Girona al Trofeu Costa Brava, va guanyar l'Espanyol, i hi va haver un emotiu minut de silenci a Jarque. Fins aquí bé, però el que vull comentar és l'estat de Montilivi: purament lamentable.
Tot i que les grades dels gols han millorat molt i la lateral segueix en obres i a mig fer,el terreny de joc és com l'any passat: LAMENTABLE.
Girona es mereix una gespa en condicions i no aquest fangal, espero que ho puguin arreglar i facin una bona temporada, però amb camps com el que es va veure ahir (i bona part de la temporada passada), el Girona farà poc bon futbol a casa.
No sóc de Girona, però em sembla que en comptes de tant Tour de França i coses d'aquestes es podria haver invertit més en arranjar la gespa de Montilivi, però bé , em sap greu però ja s'ho faran.
Sort i endavant !

(fotos diari de girona)

Breda, Carrer del Prat

2009-08-22T09:00:00.002+02:00

anys i anys....

Minuts de Sexe

2009-08-21T22:50:00.000+02:00

y jugamos todos juntos

al juego de la estación

unos días maquinista

y otros último vagón

(El Chivi dixit)

musica i futbol 1 (newell's)

2009-08-21T20:29:00.000+02:00

El Crotto del Parque , seguidors de Newell's:

la cara del pueblo (a Maradona)

http://www.youtube.com/watch?v=5L6XO9WWyzM

el grito sagrado (a Bielsa) :

http://www.youtube.com/watch?v=MbqVLoxFvUk

Descansa en Pau, Jarque.

2009-08-21T20:20:00.000+02:00

El primer enllaç anirà en homenatge per Dani Jarque, el nostre capità

Descansa en pau !

PISTOLETASSU DE SORTIDA....

2009-08-21T20:06:00.000+02:00

buenuuuuuuu..... queda inaugurat aquest bloc , a veure el que dura.
Hi penjaré fotos, parides, el que em passi pel cap i música, ja sé que original no sóc però és el que hi ha.